La flexibilitat

Hola!

Te´n recordes que van dir l´últim dia sobre les qualitats físiques bàsiques? Sí? Bé?

I sobre la flexibilitat?

Fem memòria...

Ariño, J (2007) definix la flexibilitat com la capacitat d´extensió màxima que tè una articulació determinada en un moviment. 

Com hem vist, la flexibilitat ha de ser treballada quasi tots els díes, a l´escalfament i al retornament a la calma. Es molt important, ja que si es perd, els músculs perden recorregut; es a dir: per exemple, en la carrera, cadascun dels passos serà més curt. Si un corredor pot fer 180 passos cada minut, calcula qual és el resultat de perdre cinc centímetres en cada pass? Ja?

Nou metres cada minut, exactament. Imagina´t que estàs correguent una hora? Quin avantatge treu el corredor que no perd aquestos cinc centímetres en cada pas? Doncs, 540 metres en una hora. A més a més, la flexibilitat evita moltes lessions. És una qualitat física bàsica important o no? Te n´oblidaràs de treballar-la al pròxim escalfament?

Hem de dir, que Metdeiev classifica la flexibilitat segons el grau de desenvolupament que necessitem per a aconseguir un moviment. Per això distingix entre tres tipus de flexibilitat:

• Flexibilitat absoluta: Capacitat màxima de moviment d´una articulació.
• Flexibilitat de treball: Grau de moviment necessari per executar una tècnica amb èxit.
• Flexibilitat residual: Nivell de moviment que l´esportista ha de desenvolupar per evitar rigidesa i lesions. Sempre serà superior a la flexibilitat de treball.

CCO. Font: Pixabay.

Classificació de Fleishman:

a)Segons el tipus d´acció:

• Flexibilitat estàtica: Estirament prolongat. Quan arribes al punt de tensió crític, es mantè la posició (sense moviment).
• Flexibilitat dinàmica: Moviments repetitius, de vegades desprès de una tensiò del múscul que estirarem.

b)Segons l´agent que provoca l´estirament:

• Flexibilitat activa: Realitzada pel propi subjecte.
• Flexibilitat passiva: Realitzada per forces externes.
• Flexibilitat mixta: Combinació de les anteriors.